A les zones de bany de Catalunya hi ha una gran quantitat de microplàstics i en alguns punts i durant moments concrets de l’any superen les mitjanes registrades a la Mediterrània i a escala mundial. Aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat per membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe.
En un estudi publicat a la revista Environmental Research Letters han analitzat les quantitats i les característiques dels microplàstics a la costa catalana, gràcies a voluntaris que han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor.
“Les concentracions mitjanes que hem trobat a prop de la costa són superiors a les trobades anteriorment fora de les zones de bany. En les primeres hem detectat concentracions màximes molt més elevades —de més de sis plàstics per metre quadrat— i més freqüents en el temps. A més, en alguns punts i moments de l’any, superen en un ordre de magnitud les mitjanes trobades a la Mediterrània i a escala mundial”, ha explicat la professora i investigadora de la UB Anna Sanchez-Vidal.
Tres platges de Barcelona han concentrat major presència de microplàstics. Es tracta de les platges de Sant Sebastià, Nova Icària i Llevant.
L’estudi no només ha determinat l’abundància de microplàstics, sinó que també ha aportat una caracterització detallada de la mida, el color, la forma i la composició, que pot ajudar a determinar la font dels microplàstics, la qual cosa és fonamental per proposar solucions a la creixent presència de plàstic en el medi marí. Els resultats mostren que escumes i filaments —procedents, per exemple, d’envasos d’aliments i de l’activitat pesquera— constitueixen gairebé l’11 % dels plàstics recollits. Però la gran majoria dels plàstics són fragments i làmines, possiblement originats per la ruptura de peces de plàstic més grans, com bosses, ampolles, envasos, filaments d’arts de pesca i fins i tot fragments de gespa artificial.
La recerca ha partit de les mostres recollides durant set mesos, des d’octubre del 2020 fins al mes de juny del 2021, per voluntaris de catorze entitats de tot Catalunya. Les mostres es van recollir a dotze localitzacions: Llançà, Palamós, Arenys de Mar, Montgat, Llevant, Mar Bella, Nova Icària, Barceloneta, Sant Sebastià, Castelldefels, Coma-ruga i l’Ametlla de Mar. Les embarcacions duien enganxada una xarxa dissenyada pels investigadors per recollir els microplàstics flotants de més de 0,3 mil·límetres. Es va utilitzar un dispositiu mòbil i l’aplicació Wikiloc per registrar la latitud, la longitud, el temps i la distància d’arrossegament. A continuació, els plàstics recollits s’enviaven al laboratori de la UB per analitzar-los.
Tota aquesta informació, des de les característiques físiques dels microplàstics fins a les concentracions en cadascuna de les zones de mostreig, es poden consultar en un web amb diverses eines de visualització per fer més accessible a la societat les troballes de l’estudi.